Teràpia pels TCA

En primer lloc, un recordatori bàsic: tot trastorn de conducta alimentària es només la punta de l’iceberg de determinades dificultats personals que s’intenta compensar mitjançant el control de l’alimentació. Així doncs, no es tracta d’un simple desig d’adolescents que volen aprimar-se.

Anorexia, Bulímia i Trastorns per Afartament són una malaltia mental. De vegades es poden arribar a croninficar i tenir conseqüències orgàniques i metabòliques greus.

Diagnòstic dels trastorns alimentaris

El tractament dels trastorns alimentaris no ha de limitar-se a la recuperació del pes mèdicament sa. Les principals psicopatologies dels  TCA (Anorexia, Bulimia i Trastorn per Afartament) tenen en comú l’obsessió pel pes, la imatge i la dieta. Segons investigacions recentes, un 25% de pacients amb Trastorns de Conducta Alimentaria (TCA) es mostra resistent al tractament i evoluciona cap a la cronicitat. També és necessari treballar la recuperació del benestar físic i emocional.

Per exemple: Com ens enganya l’anorexia? Fent-nos creure que soms feliços amb ella, que estem bé. Però un cop has tingut temps per reflexionar-hi, pots pensar… Podria ser un pensamento que ens repetim dins la nostra ment? Potser no parlar per la por que tenim a ser jutjats no és del tot sa. Tremolar tot el dia no està del tot bé. Abandonar les relacions socials no és estar bé.

Els trastorns de conducta alimentària s’incrementen un 15% en menors de 12 anys

No sóc anorèxica, TINC anorèxica

Ansietat per TCA

Els nivells d’ansietat solen ser molt alts i no ve de gust relacionar-se amb ningú. Patir anorexia posaencara més difícil l’ingrés i la predisposició a la recuperació.

Tractament TCA

Gràcies al tractament per vèncer l’anorèxia resulta possible sortir al carrer per fer una volta sense marejar-se. O bé simplement mantenir una conversa sense tancar-se tant dins la ment.

Sociabilitzar

De la mateixa manera, resulta possible recuperar les relacions socials, tenir més capacitat per estudiar i alhora fer front als problemes sense haver de pagar-ho amb el menjar.

Sensació de control en un entorn de caos.

Anorèxia Nerviosa

Genera un impacte molt negatiu en la vida de la persona i afecta a tots els nivells (familiar, social, laboral, acadèmic i emocional). L’aparició de símptomes és progressiu i cal estar alerta als signes que ens puguin fer sospitar la presència d’aquesta malaltia.

· Restricció i reducció de la ingesta nutricional que provoca una pèrdua significativa de pes. 

· Por intensa a guanyar pes o convertir-se en obès, o conducta persistent que intervé en l’augment de pes.

· Insatisfacció corporal

Anorèxia Restrictiva

La pèrdua de pes es deu, sobretot per la dieta, el dejuni i/o l’exercici excessiu. en els últims 3 mesos no ha recorregut a afartaments o purgues.

Anorèxia Purgativa

Compulsiu/purgatiu: en els últims 3 mesos la persona té episodis recurrents d’afartaments o purgues (vòmit autoprovocat o utilització incorrecta de laxants, diürètics o ènemes).

Bulimia Nerviosa

Preocupació per la silueta i el pes que fàcilment passa desapercebuda. Aquest trastorn es caracterizta per episodis d’afartaments incontrolats. Durant aquests moments ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i generalment en secret.

Alhora, hi ha la presència de conductes compensatòries inadequades per intentar rebaixar els efectes de les sobreingestes (mitjançant vòmits auto induïts, augment de l’activitat física, dejú, laxants i/o diürètics).

 

Vòmit autoinduït

Existeix també el vòmit autoinducït, tot i que no sempre ve acompanyat d’un TCA. Com identificar-lo? El vòmit és un símptoma freqüent de compensació en diferents trastorns com l’anorèxia  purgativa, la bulímia nerviosa o el trastorn de purgues.

És important desmitificar el fetde que el vòmit autoinduït només el pateixen persones amb bulímia nerviosa. Es tracta d’una conducta compensatòria a la que recórren diferents persones. Es pot estar atravessant un procés psicoògic en què la persona pretén alliberar tensions.

Trastorn per afartament

Es donen almenys 1 dia a la setmana durant 3 mesos. No existeixen conductes compensatòries: aquest últim criteri és el que marca la major diferència entre el Trastorn per Afartament i la Bulímia. 

Episodis d’ingesta compulsiva de forma recurrent. Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa. La diferència principal és que la persona que pateix un trastorn per afartament no realitza conductes compensatòries (vòmit autoinduït, abús de laxants i/o diürètics, dejunis, exercici físic en excés, etc…). És per aquest motiu que en la majoria d’ocasions hi ha un gran augment de pes i pot arribar en alguns casos a la obesitat.

Profund malestar al recordar els afartaments: és habitual que la persona que té aquest trastorn presenti símptomes depressius.

Comorbilitat

Existeixen TCA associats a altres patologies psiquiètriques com depressió, ansietat, trastorns de personalitat o abús de drogues. En població infanto-juvenil destaca l’augment de casos de comorbilitat amb trastorns de conducta i trastorni per dèficit d’atenció (TDAH). Tambié està augmentant una gran presència d’autolesions en els últims mesos.

Baixades d’ànim durant el tractament

Saber que es pateix anorèxia i voler superar-la és un pas molt gran. Com hem explicat, un TCA ens fa creure que som feliços junts. Per tant, que no és un problema greu de salut. Tampoc serà fàcil deixar-la enrere. Podria ser que portis una setmana de tractament i et sentis genial. Però de sobte tinguis un  mal. I no passa res. Les persones que no pateixen  anorèxia també tenen baixons, no sempre estarem bé i no ens hem de castigar per això.

A Espanya hi ha registrats més de 400.000 casos de persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària (TCA) en l’actualitat.

L’augment d’estrès genera elevados nivells de malestar emocional, pel què la persona que el pateix  buscarà la forma de poder gestionar aquest estrès. La simptomatologia pròpia del TCA s’utilizada com una eina de gestió emocional i com una forma d’assumir el control. És a dir, en un entorn de caos i descontrol, les persones busquen una part de la seva vida on sentin que poden tenir el control. I aquesta partés el menjar. D’aquesta manrea, les persones que pateixen TCA pretenen pal·liar l’ansietat. Superar l’anorèxia és una dificultat alimentaria i psicolègica a parts iguals.

Opcions de tractament psicològic TCA

Intervenció Psiquiàtrica per trastorn alimentari

  • Diagnòstic psiquiàtric
  • Tractament psicofarmacològic
  • Control i seguimento de l’estad psicopatològic del pacient.
  • Psicoeducació en aspectes biològics de la malaltia i el tractament.
w

Intervenció Psicològica per trastorn alimentari

  • Evaluació psicològica
  • Teràpia individual, familiar i grupal
  • Asessorament familiar
  • Grups multifamiliars
  • Tallers psicoterapèuticos