Crisi d’angoixa
Les crisis d’angoixa, també són anomenades atact d’angoixa o atacs de pànic. Les crisis d’angoixa acostumen a presentar-se d’una manera brusca, més o menys sobtada, moltes vegades sense un motiu aparent. La persona ho descriu com una sensació de por intensa o terror acompanyada d’ un intens malestar corporal que li genera la sensació de mort imminent.
Símptomes d’angoixa
Durant les crisis d’ansietat es poden presentar símptomes com falta d’aire, palpitacions, suors, opressió o malestar toràcic sensació de dificultat respiratòria, inestabilitat o mareig, i acostuma a venir acompanyada d’una por intensa a morir-se, a tornar-se boig o perdre el control. Els atacs de pànic s’inicien de forma brusca i arriben a la seva màxima expressió durant els primers 10 minuts. Aquestes crisis es poden presentar amb o sense Agorafòbia.
Diferenciem una emoció normal i pròpia d’una que indica alguna cosa més.
Haver viscut una pandèmia pot estar tenint encara conseqüències en el nostre estat d’ànim- És per aquest motiu que no hem de preocupar-nos si experimentem alguns moments de tristesa. Irratibilitat, tristor, menys paciència, sensació de frustració… són emocions lògiques, i entrar en enyorança és completament comprensible.
La por també ha estat molt present a les nostres vides. Encara avui tenim interrogants que poden generar-nos angoixa i desmotivació. La sensació final que totes les persones hem experimentat és la falta de control, que pot derivar a l’angoixa. Emocions reactives que responen a la situació viscuda. Per tant, identifiquem clarament la causa d’aquestes emocions.
Quan podem parlar de les emocions que indiquen estar entrant en un trastorn o malaltia?
Tristesa
Quan veiem que s’intensifica i s’instaura en nosaltres, amb poques ganes de fer coses, abatuts, no trobem sentit a viure, perdem la visió de futur… Les persones ens tanquem cada cop més en nosaltres mateixos, buscant refugi. I no sempre és metafòricament, ja que pot donar-se el cas on una persona no es vegi capaç de sortir de casa, o fins i tot, de la seva pròpia habitació.
Poc a poc, ens trobem que només tenim el pensament negatiu on no som capaços de tenir visió de futur. Abans mostràvem interès per certes coses, però entant en una depressió aquest interès es perd. Ja no es troba Abans la persona era capaç d egaudir I experimentar plaer per les coses, però es veu mermat per la depressió.
La depressió no arriba de sobte i sempre ve acompanyada: despertars nocturns, dificutlats per dormir, canvi d’hàbits en l’alimentació (tant augmentar com perdre la gana)… aquest conjunt ens indica que una persona pot estar entrant en una depressió.
Por
Per altra banda, hem de tenir en compte l’altra emoció esmentada: la por. La por és una emoció primària Per la superviviència i cal diferenciarla del què son els trastorns d’ansietat. Tenir por davant un context d’incertesa és lògic, fins I tot per tota l’allau d’informació inmediata i massiva rebuda que ens és dificil d’integrar i digerir. Això reprecuteix en el nostre estat d’ànim.
Parlem d’angoixa quan l’individu comença a sentir símptomes com taquicàrdies, suors, malestar general, pèrdua de control, sensació d’ofeg… Davant d’aquest quadre simptomàtic, una persona comença a pensar que el què li està passant és terrible. Bàsicament arriba a pensar en que pot morir, pot embogir o bé que tots els símptomes físics de l’angoixa responen a una malaltia més greu. És a dir, es creu que el què seria el diagnòstic (l’angoixa) és un símptoma.
El pensament de la mort és present en els quadres de pànic.
L’angoixa que sento és normal o m’he de preocupar?
D’avant d’aquest primer autodiagnòstic que una mateixa persona es crea, automàticament sent que augmenta exponencialment la seva percepció d’amenaça i perill. L’angoixa és l’emoció que prepara el nostre cos per afrontar, lluitar o fugir d’aquell estímul que entenem i vivim com a perillós. Si recordem les sensacions físiques explicades que indiquen que estem a punt de patir alguna malaltia més molt més greu (embogir, infart, etc) el nostre cos reacciona.
Com avisa el cos d’un atac de pànic?
Intensificant de nou les sensacions físiques: el cor anirà més ràpid per bombejar sang més de presa i així poider lluitar o fugir. Per tant, un mateix acaba interpretant aquesta situació com una confirmació de la creença inicial: estar a punt de viure una experiència terrible. És d’aquesta manera que s’entra en un bucle.
Si no es talla, acaba provocant una crisi de pànic o angoixa. Entrem en patiment, especialmetne en les primeres crisis, quan no saps què t’està passant. Aquests nivells d’ansietat són tan intensos i interfereixen tant en la vida de la persna, que poden derivar en un trastorn d’ansietat.
Com actuar en un atac de pànic
Al Centre esMENT recomanem recórrer a l’ajuda d’un professional davant un atac de pànic. Si bé intentar parlar del què ens passa amb el nostre cercle de confiança (família i amics) és un molt bon primer pas, l’ajuda que poden oferir-nos és limitada. De vegades, les crisis d’angoixa o atac de pànic ens estan alertant físicament sobre alguna cosa que ens pertorba. En alguns casos, pot tractar-se de depressions, les quals requereixen tractament farmacològic.
El que sol ser més convenient per afrontar un atac de pànic és el següent. Un cop es fa el pas i es visita un professional de la salut mental, el professional procedeix a avaluar cada persona individualment. D’aquesta manera, es pot valorar l’estat i necessitats de cada pacient, per tal de combinar la teràpia farmacològica amb la teràpia psicològica. Al final, el què pretén el tractament psicòlogic és ajudar a donar pautes i eines per tallar amb aquests bulces, i permet en major brevetat sortir del a situació de pànic.
