Són pors excessives, irracionals i persistents desencadenades per la presència o anticipació d’un objecte o situació específica (volar, precipicis, animals, administració d’injeccions, veure sang).

L’exposició a l’estímul fòbic provoca quasi invariablement una resposta d’ansietat, que pot esdevenir una crisi d’ansietat. Les situacions fòbiques s’eviten o es suporten a canvi d’una intensa ansietat o malestar. (DSMIV).

Com es tracten les fòbies específiques?

Els tractaments s’acostumen a desenvolupar individualment, tot i que en algunes ocasions, en funció del cas i del moment, estan indicats el tractament grupal o la participació d’algun acompanyant. Els tractaments acostumen a durar al voltant de 3-6 mesos. La intervenció terapèutica conjuga, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general o més contextual, d’acord amb les característiques personals i amb les circumstàncies de l’usuariNormalment, les primeres intervencions es destinen a reduir els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Després s’analitzen i es tracten els factors que originen o que mantenen l’ansietat i les altres alteracions que puguin acompanyar-la.

Les teràpies que han demostrat més eficàcia en el tractament específic de les fòbies simples són les basades en les tècniques de modificació de la conducta. A continuació s’exposa una llista de les tècniques que es consideren més efectives:

  • La informació a l’usuari sobre la naturalesa de l’ansietat en general i de les fòbies en particular: L’explicació dels mecanismes bàsics, dels processos de condicionament, dels símptomes i del seu abast, i de les relacions entre el pensament, l’emoció i l’acció.
  • La identificació i la neutralització dels procediments contraproduents utilitzats per l’usuari per regular el seu problema, però que, en realitat, contribueixen a mantenir-lo, en comptes de posar-hi solució. Per a més informació sobre aquests procediments consulteu l’apartat Anar a pitjor del menú de l’esquerra.
  • La respiració diafragmàtica lenta i la relaxació muscular progressiva.

  • L’exposició controlada i progressiva a les situacions temudes.

  • La dessensibilització sistemàtica: combinació de les tècniques de relaxació i de l’afrontament gradual dels estímuls fòbics.
  • La prevenció de resposta o inundació:  impedir les respostes d’evitació.
  • El modelatge operant: inicialment, l’usuari observa un model, una altra persona, que s’enfronta a les situacions que ell tem sense patir conseqüències desagradables. Després, l’usuari, progressivament i amb l’ajut del terapeuta, prova d’emetre respostes adaptatives a la situació, malgrat que persisteixi algun grau d’ansietat.
  • La medicació: per al tractament de les fòbies simples no s’aconsella l’ús de psicofàrmacs, excepte en alguns casos al començament del tractament o si hi ha problemes depressius.
  • Els materials d’autoajuda, com a complement de la teràpia.