Són fonamentalment actituds que l’individu adopta davant la malaltia. La persona hipocondríaca acostuma a fer constantment un anàlisi del seu estat fisiològic bàsic, preocupant-se en excés per la seva salut. La seva por consisteix en la convicció de patir una malaltia greu, a partir d’interpretacions de les seves sensacions corporals i de la informació mèdica que té al seu abast. Encara que el professional, un cop analitzats els resultats de les proves mèdiques, li asseguri que no té cap trastorn, l’ hipocondríac només restarà tranquil de moment, ja que la preocupació tornarà a presentar-se.
La hipocondria s’ha de diferenciar de la fòbia específica. L’hipocondríac està convençut de tenir la malaltia. També es diferencia de la depressió ja que l’hipocondríac no presenta un estat d’ànim tan deteriorat com el depressiu. També es pot confondre amb el trastorn per somatització, però aquest està més preocupat pel patiment del seu cos, més que per les malalties que pateixi. A més, en el trastorn psicosomàtic hi ha un trastorn físic, clarament objectivable, mentre que en l’hipocondríac, no.
