El suïdici és el tabú per excel·lència de les causes de mort. El fet que en família, a les escoles, als mitjans de comunicació… es procuri parlar el mínim possible sobre el suïcidi només perpetua que continuï passant, que les persones creixin desinformades i que no puguin prevenir, comprendre, ajudar… a qui ho necessiti o a sí mateixes.

El suïcidi és el resultat d’una complicada seqüència de successos cognitius i conductuals que comencen amb la ideació, continuen ambc la planificació i  finalitzen amb una intencionalitat d’actuar.

Si bé el vincle entre el suïcidi i els trastorns mentals (en particular, la depressió i el consum d’alcohol) està ben documentat en els països d’alts ingressos, molts casos es donen en persones que el cometen en situacions de crisi en què la seva capacitat per afrontar les tensions de la vida, com els problemes econòmics, les ruptures de relacions o les malalties cròniques, està minvada. El suïcidi, pel seu caràcter irreversible, commociona, bloqueja i es converteix en tabú. Com a terapeutes és la nostra funció elaborar el complex ventall de sentiments i emocions que aquest fet provoca, tant en nosaltres mateixos com en l’entorn vincular de l’afectat.

Prevenció del suïcidi

COMUNICACIÓ

Educar els mitjans de comunicació perquè informin amb responsabilitat sobre el suïcidi

EMOCIONS

Desenvolupar en l’adolescència aptituds socioemocionals per a la vida.

ATENCIÓ PRECOÇ

Detectar a temps, avaluar i tractar les persones que tinguin conductes suïcides i fer-los un seguiment.

El suïcidi no és un acte impulsiu. Per tant, la prevenció és possible quan no hi ha improvització ni impulsivitat.

Sota l’impacte del que significa anar-se’n, traient-se la vida, queda el dol per l’absent i la complexitat de tantes emocions que venen a qüestionar el mateix sentit de la vida, la pròpia i la de qui ens ha deixat. Es fan conjectures i hipòtesis. A vegades, l’emoció comporta alleujament carregat d’ambivalència.

Sentiments davant d’un suïcidi

Culpabilitat: per no haver estat capaç d’aferrar-lo o aferrar-la a la vida. 

Ràbia, odi i impotència: perquè ens ha privat de l’oportunitat de generar-li esperança o procurar-li assossec.

Alleujament, tot i que carregat d’ambivalència. Com a persones que s’estimen a la persona que ha mort, el nostre cervell relaciona que el caràcter voluntari de la mort amb respectar la decisió presa.

Moltes vegades el suïcidi ha estat precedit per temptatives fallides que posen a prova l’entorn i l’autenticitat de les relacions. Ser important i significatiu per a l’altre o ser reconegut en la pròpia idiosincràsia són necessitats humanes genuïnes que contribueixen a omplir la vida de sentit. L’acceptació de les pròpies limitacions ajuda a tolerar frustracions. Promoure el gaudir per l’existència i generar esperança en la resolució de les dificultats és la millor manera d’acompanyar a qui perd aquesta perspectiva.

Quina relació hi ha entre les autolesions i el suïcidi?

Durant l’any 2021 a Espanya, l’informe anual de la Fundació ANAR va recollir un augment del 244%  d’ideació suïcida en nens i adolescents en relació amb l’any anterior. Un increment que també registra qüestions com l’ansietat (+289 %), la baixa autoestima (+212%) o la depressió o tristesa (+87%).

Tots els centres hospitalaris han reportat aquesta tendència amb relació a l’augment d’atenció motivat per autolesions i temptatives de suïcidi. És el cas de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu Barcelona, per exemple, que va passar d’atendre 4 temptatives a atendre’n 20 per setmana.

Els suïcidis i els intents de suïcidi tenen un efecte dominó que afecta no solament les persones, sinó també a les famílies, les comunitats i les societats. L’OMS reconeix que el suïcidi és una prioritat per a la salut pública.

Cada 10 de setembre es visibilitza una problemàtica social que, ara més que mai, requereix de més sensibilització davant l’impacte de la COVID-19 sobre el benestar emocional i la salut mental. Les persones adolescents i joves són uns dels col·lectius més afectats.

L’objectiu d’aquest dia mundial és conscienciar la població que el suïcidi es pot prevenir. El tabú que l’envolta impedeix que es parli obertament. Parlar del suïcidi i la seva prevenció és una necessitat i una obligació que tenim com a societat, perquè es tracta de morts evitables. Quan parlem d’adolescents, gairebé infants, i joves, el fenomen es torna encara més dolorós. Malgrat que no és nou que la mort per suïcidi és la primera causa de mort no natural entre aquest grup de la població, les xifres de temptatives i suïcidis que coneixem d’aquest últim any pandèmic han fet saltar totes les alarmes arreu del món.

Estem en contacte

Si creus que necessites ajuda, no has de lluitar sol/a. Contacta’ns quan tu vulguis, amb una trucada o bé per aqui mateix, amb un missatge.

Telèfon

93 790 55 72 / 650 54 21 85

eMail

info@esment.com

Adreça

C/. Onofre Arnau, 13-15, 3r-2a - 08301 Mataró