El Síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn del desenvolupament que porta associat una alteració neurobiològica i manifesta un conjunt de característiques mentals i de conducta que formen part dels trastorns de l’espectre autista. És el trastorn més lleu de l’espectre autista (TEA) i es diferencia de la resta de trastorns en el fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual. Tot i que no són determinants per un diagnòstic, són freqüents la falta de destresa física i un ús atípic del llenguatge. Els senyals generalment comencen a manifestar-se abans dels dos anys i, generalment, duren al llarg de tota la vida.

¿Quins indicadors hi ha per detectar el Síndrome d’Asperger?

Els comportaments més habituals que solen apuntar a un possible Síndrome d’Asperger són:

  1. No gaudir del contacte social i preferir eestar sol/a
  2. No jugar amb altres nens de la mateixa edat
  3. Tenir poques amistats
  4. Competitivitat, l’objectiu de jugar sempre és guanyar
  5. No tolerar la frustració, ingenuïtat, tossudesa i credulitat
  6. La vida es caracteritza per una rutina rigurosa, sistemàtica, el món del qui pateix l’Asperger es podria reduir a una sola afició o interès en concret
  7. Comportaments i interessos restringits i repetitius
  8. Alt grau de desconcentració en activitats de forma involuntaria

¿Quins tractaments existeixen?

El tractament pel SA es basa en una combinació de teràpies dirigides als símptomes centrals del trastorn:

  • Entrenament de les habilitats socials per arribar a establir interacciones interpersonals més efectives.
  • Terapia cognitivo-conductual per millorar el domini de l’estrès relacionat amb l’ansietat i les emocions incontrolades, com també per canalitzat els interessos obsessius i l’aparició de rutines repetitives.
  • Teràpia farmacològica pel tractament dels trastorns que poden coexistir amb l’Asperger, com per exemple el trastorn depressiu major o el trastorn d’ansietat.
  • Terapia ocupacional o terapia física pel tractament dels dèficits en la integració sensorial i en la  coordinació motriu.
  • Intervencions relacionades amb la comunicació social, una forma concreta de logopedia dirigia a la millora dels aspecter pragmàtics presents a la conversa habitual.
  • Entrenament i recolzament familiar, especialment per aquelles tècniques conductuals que s’hauran de desenvolupar en l’entorn domèstic.