Què fa el psicòleg amb un pacient amb Alzheimer?

El psicòleg actuarà en la malaltia de l’Alzheimer com a part d’un equip que necessita un fluxe continu d’informació i intercanvi de perspectives que permetin un millor diagnòstic i tractament al malalt i al seu entorn. Per tant, el psicòleg participarà a les activitats a nivell intern. Parlem de sessions clíniques, revisió de casos, elaboració de protocols…

Actualment no existeix cura per l’Alzheimer. Un diagnòstic precoç resulta fonamental per millorar la qualitat de vida dels qui la pateixen, així com per realentitzar el procés de deteriorament.

La demència o el deteriorament cognitiu, o capacitat de pensament, no es consideren aspectes normals de l’envelliment, segons aclareix l’OMS. La demència, Alzheimer i el deteriorament cognitiu són malalties degeneratives. És a dir, empitjoren amb l’edat. En concret, es reconeixen diferents etapes al llarg de l’evolució del deteriorament.

L’Alzheimer és un tipus de demència que causa problemes a la memòria, el pensament i el comportament. Els símptomes generalment es desenvolupen lentament i empitjoren amb el temps. Aquesta malaltia té un impacte sociosanitari molt gran, per dos motius. El primer, per ser una malaltia mental tan freqüent. El segon, per ser una de les causes més habituals de discapacitat als adults.

Una persona amb Alzheimer va perdent les capacitats cognitives i funcionals en ordre invers a com s’adquireixen, de forma natural, amb el creixement i la maduració cerebral.

Símptomes que es manifesten a l’inici de l’Alzheimer

Desorientació temporal, si és matí, tarda o nit

Oblidar els noms dels coneguts.

Desorientació espaial, a llocs que eren coneguts

Oblidar aconteixements recents

Desorientació espaial, a llocs que eren coneguts

Canvis greus de comportament

Quin metge pot ajudar en l’Alzheimer?

  • Metge capçalera

Adequat per a una primera consulta. El professional coneix la història clínica, el seu  entorn familiar, els medicaments que prèn i és l’indicat per a un primer diagnòstic. Li farà un examen físic complet i algun test de la seva capacitat de pensament. Podria ser que sol·liciti anàlisi de sang, tomografia o ressonància magnètica, per tal de derivar-lo a un especialista, com els que esmentarem a continuació.

  • Psiquiatra / Geriatra

Metge clínic o de familia que s’especialitza en afeccions complexes de persones grans i pot atendre totes les necessitats mèdiques d’una persona gran. El psiquiatra geriàtric s’especialitza en les necessitats emocionals i mentals de les persones grans.  Realitzen evaluacions completes de la meòoria, l’estat d’ànim, el son i la capacitat de pensament. D’aquesta manera avaluen problemes de memòria associats amb l’estrès, l’ansietat, la depressió, el consum excessiu dalcohol o els conflictes familiars.

  • Neuròleg

Formació especialitzada en el diagnòstic, tractament i gestió de trastorns del cervell i del sistema nerviós. Durant la primera consulta, el neuròleg sol realitzar proves exhaustives per determinar l’estat mental de la persona. Els neuròlegs són els especialistes en fer un diagnòstic diferencial. És a dir, determinar quina és la causa de la pèrdua de memòria o deteriorament cognitiu de cada pacient.

  • Psicòleg / Assistent social

Aporta contenció, recolzament i assessorament per a tota la família. El psicòleg tracta problemes de comportament en aquests pacients i com aquests poden afectar al seu entorn porper.

Si sospites que tu o una persona propera a tu pot estar experimentant deteriorament cognitiu o demència, començar amb una visita al seu metge de capçalera és la millor opció com a primer pas. A més, es pot visitar a qualsevol especialista dels que s’han explicat.

Etapes Alzheimer

Les fases de la malaltia d’Alzheimer no es manifesten igual a totes les persones. No obstant això, conèixer-les pot resultar de gran ajuda per comprendre millor l’evolució de la malaltia i els seus símptomes. Es pot parlar de tres grans estats: lleu, moderat i greu.

 

Dins d’aquest i en l’entorn especialitzat en l’Alzheimer, s’utilitza una escala que diferencia 7 estats. Aquest sistema es basa en l’escala GDS (en anglès Global Deterioration Scale). 

GDS 1 - Lleu

Defineix la normalitat cognitiva de qualsevol adult que ha adquirit adequadament al llarg de la vida.

GDS 2 - Lleu

Engloba totes aquelles persones que, a causa de l’edat, presenten subtils dificultats de memòria. No es consideren rellevants i no són significatives de cap patologia.

GDS 3 - Lleu

Ja parlem de deteriorament cognitiu lleu. Es manifesten les primeres dificultats clares . Aqui és important estar alerta als senyals que poden anar apareixent. Per exemple: desorientació, oblit de paraules comunes o rutines, dificultat de retenció… Aquests dèficits aleatoris han de ser objectivats en un examen cognitiu per part d’un professional. Habitualment, l’examen cognitiu el fa un neuropsicòleg.

GDS 4 - Moderat

Diagnòstic de demència en fase lleu, associat a deteriorament moderat. En aquesta fase augmenten els problemes organitzatius i de concentració. Per tant, apareixen les dificultats per dur a terme les tasques més complexes del dia a dia. Per exemple: planificar un viatge, tornar el canvi, organitzar una celebració familiar o  gestionar l’economia personal.

GDS 5 - Moderat

La persona afectada ja comença a necessitar l’assistència per realitzar activitats quotidianes. És a dir, les dificultats ja són evidents. Tot i això, encara coneix els noms del seu cercle més proper i identifica correctament a les persones familiars.

GDS 6 - Greu

A més del deteriorament cognitiu, hi ha alteració funcional quotidiana. La persona ja no pot vestir-se correctament sense ajuda o sense rebre instruccions molt clares.

Cal ajuda per mantenir la higiene personal, dutxar-se i fer servir el WC. A més, s’agreugen els signes de desorientació, tant en el temps com en el lloc. També apareixen problemes de memòria respecte a la seva pròpia persona i biografia. És aqui on s’obliden els noms dels més propers i sorgeixen canvis de personalitat i conducta. Tot i això, les alteracions conductuals són molt variables i no tenen perquè ser acusades en tots els casos.

GDS 7 - Greu

Fase final caracteritzada per un deteriorament cognitiu i funcional molt greu, ja que s’arriba a la dificultat per comunicar-se. La persona malalta va perdent la capacitat autònoma de funcions bàsiques com menjar, caminar o mantenir-se dret.

Les fases de la malaltia d’Alzheimer no es manifesten igual a totes les persones. No obstant això, conèixer-les pot resultar de gran ajuda per comprendre millor l’evolució de la malaltia i els seus símptomes.