Les pors són molt freqüents , especialment en la infància, però es consideren normals a no ser que interfereixin marcadament amb les activitats socials, acadèmiques o laborals de l’individu o li provoquin un malestar clínicament significatiu (APA, 2002).

S’ha d’estudiar el cas quan el nen no evolucioni en les seves fòbies i aquestes no es superin, o fins i tot s’agreugin, amb el pas del temps. Un altre factor que hauria d’alarmar és que aquestes pors interfereixin o canviïn la conducta d’aquest nen o nena en les seves activitats més quotidianes, fent que no pugui desenvolupar la seva rutina de forma habitual.

Així com les fòbies o les pors poden ser molt variades en cada nen, els símptomes acostumen a ser molt semblants: el nen o nena evita la situació, té tremolors, plors, crits, dificultat per conciliar el son, bloqueig, sudoració, entre d’altres, juntament amb un malestar emocional constant.