Els trastorns de la conducta alimentària tendeixen a passar inadvertits a causa de la tendència a normalitzar les dietes i l’exercici intens, no obstant això, la prevalença dels trastorns és elevada. Especialment, la invisibilització del trastorn, comú entre els adolescents, posa de manifest la necessitat de fer estudis de la realitat i les variables associades. Fins a un 18% dels preadolescents presenta simptomatologia compatible amb un TCA. I la insatisfacció amb la imatge corporal actua com un factor predisposant, precipitant i de manteniment d’aquest tipus de patologia, que experimenta un 18% dels joves. A més, es manifesta la tendència a fer exercici intens i dietes restrictives de manera freqüent. Les creences sobre la necessitat de mantenir els cànons de bellesa (primesa) es transmeten i reforcen associades a l’ús freqüent de noves tecnologies i webs especialitzats i es converteixen en un factor de risc. 

L’estereotip més idealitzat pels preadolescents és el de la bellesa física, que, si bé en els nois està vinculat a la idea de cos musculat, en les noies és sinònim d’esveltesa. Ambdós estan associats al concepte de triomf social.

Inici silenciós de l’anorèxia

Els nens i nenes en etapa pre- adolescent (9-12 anys) interioritzen valors i estereotips adults difosos a través de la publicitat convencional i no convencional i la possible incidència d’aquest procés en futurs trastorns del comportament alimentari.

Hi ha una predisposició més gran als trastorns del comportament alimentari entre els nens i les nenes que es manifesten consumidors compulsius de televisió. El gran nombre d’hores que passen davant les pantalles és un dels precursors del desenvolupament d’un TCA.

El nucli familiar ha de contribuir a aquesta educació publicitària ex- plicant als infants quins efectes pot tenir en la seva salut el fet de consu- mir productes baixos en calories, tot aplicant aquestes explicacions a les rutines familiars a través d’hàbits alimentaris saludables.

Un gran focus: els mitjans en franges horàries adultes i, normalment, sense el control dels pares. En ella, trobem el tipus de publicitat que els infants veuen durant les pauses dels programes adreçada òbviament a una audiència adulta, amb preferències, objectius i ideals de vida clarament diferenciats dels de l’etapa preadolescent.

Quan arriben a la preadolescència, els menors comencen a ser conscients d’un imminent futur en un cos adult, motiu pel qual en algunes ocasions dei- xen de consumir aquells aliments hipercalòrics que van caracteritzar la seva etapa infantil i inicien, progressivament, modificacions en la seva dieta, que acaben conduint-los al risc de patir trastorns del comporta- ment alimentari. Habitualment aquest canvi de pautes conductuals està vinculat a les pràctiques restrictives alimentàries per tal d’aprimar-se, al consum de productes light, o al fet de practicar esport, no per plaer, sinó perquè saben que així estan cremant calories.

Tractament psicològic per l’anorèxia

Al centre esMENT oferim recolzament i tractament psicologic per a persones que pateixen d’anorèxia nerviosa.

L’anorèxia nerviosa és un problema rellevant en salut mental, sobretot en dones joves. La incidència i prevalença d’aquesta augmenta any rere any per la interiorització de la primesa que marca la societat. Amb una etiologia i símptomes diferents, un tractament multifactorial ineficaç juntament amb l’alta mortalitat i morbiditat i les seves nombroses complicacions, fan veure la importància del diagnòstic precoç i del valor de l’equip multidisciplinar per a les intervencions efectives.

Terapia per l’anorèxia

Inicis terapia

  • Incrementar la motivació pel tractament
  • Reconèixer la malaltia: consciència-malaltia
  • Establir una bona relació amb el psicòleg i equip terapèutic (aliança terapèutica)

Tractament

  • Disminuir/eliminar l’ansietat enfront el pes i el menjar
  • Normalitzar la ingesta i els hàbits alimentaris
  • Modificar les distorsions cognitives en relació al menjar i al pes
  • Disminuir les alteracions de la imatge corporal
  • Incrementar l’autoestima i l’estat d’ànim
  • Millorar les habilitats i relacions socials
  • Eliminar conductes compensatòries

Objectius finals

  • Eliminar altres conductes patològiques (autolesions, ideació autolítica…)
  • Intervenir en qualsevol problema personal i psicopatologia associada
  • Prevenir recaigudes