Són pors excessives, irracionals i persistents desencadenades per la presència o anticipació d’un objecte o situació específica (volar, precipicis, animals, administració d’injeccions, veure sang).

L’exposició a l’estímul fòbic provoca quasi invariablement una resposta d’ansietat, que pot esdevenir una crisi d’ansietat. Les situacions fòbiques s’eviten o es suporten a canvi d’una intensa ansietat o malestar. (DSMIV).

Com es tracten les fòbies específiques?

Els tractaments s’acostumen a desenvolupar individualment, tot i que en algunes ocasions, en funció del cas i del moment, estan indicats el tractament grupal o la participació d’algun acompanyant. Els tractaments acostumen a durar al voltant de 3-6 mesos. La intervenció terapèutica conjuga, normalment, tractaments específics, en funció del diagnòstic principal, amb d’altres de caràcter més general o més contextual, d’acord amb les característiques personals i amb les circumstàncies de l’usuariNormalment, les primeres intervencions es destinen a reduir els símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Després s’analitzen i es tracten els factors que originen o que mantenen l’ansietat i les altres alteracions que puguin acompanyar-la.

Les teràpies que han demostrat més eficàcia en el tractament específic de les fòbies simples són les basades en les tècniques de modificació de la conducta. A continuació s’exposa una llista de les tècniques que es consideren més efectives:

  • La informació a l’usuari sobre la naturalesa de l’ansietat en general i de les fòbies en particular: L’explicació dels mecanismes bàsics, dels processos de condicionament, dels símptomes i del seu abast, i de les relacions entre el pensament, l’emoció i l’acció.
  • La identificació i la neutralització dels procediments contraproduents utilitzats per l’usuari per regular el seu problema, però que, en realitat, contribueixen a mantenir-lo, en comptes de posar-hi solució. Per a més informació sobre aquests procediments consulteu l’apartat Anar a pitjor del menú de l’esquerra.
  • La respiració diafragmàtica lenta i la relaxació muscular progressiva.

  • L’exposició controlada i progressiva a les situacions temudes.

  • La dessensibilització sistemàtica: combinació de les tècniques de relaxació i de l’afrontament gradual dels estímuls fòbics.
  • La prevenció de resposta o inundació:  impedir les respostes d’evitació.
  • El modelatge operant: inicialment, l’usuari observa un model, una altra persona, que s’enfronta a les situacions que ell tem sense patir conseqüències desagradables. Després, l’usuari, progressivament i amb l’ajut del terapeuta, prova d’emetre respostes adaptatives a la situació, malgrat que persisteixi algun grau d’ansietat.
  • La medicació: per al tractament de les fòbies simples no s’aconsella l’ús de psicofàrmacs, excepte en alguns casos al començament del tractament o si hi ha problemes depressius.
  • Els materials d’autoajuda, com a complement de la teràpia.

Centre de preferències de privadesa

Necessàries

S'usen per saber si ja vas acceptar les nostres polítiques, si ja estàs subscrit a la nostra newsletter, per reconèixer l'estat de la teva sessió si la tinguessis i per servir més ràpids els continguts.

No es captura IP ni tan sols per al servei d'Analytics així que la teva visita és privada.

JSESSIONID, _cfuid, wpSGCachePypass, mailerlite, gdpr, gawp

Google Analytics

Fem servir cookies de tercers amb serveis, també garants de la teva privadesa, que analitzen els teus usos de navegació perquè puguem millorar els continguts, si ja estàs subscrit al butlletí i els elements compartits en xarxes socials i el formulari de comentaris.

1P_JAR, APISID, CONSENT, HPSID, NID, SAPISID, SID, SIDCC, SSID