Al llarg de la historia han estat molts els psicòlegs que han influït en el desenvolupament de la ciencia de la ment i el comportament humà. És habitual parlar de Watson, Skinner, Bandura, Freud, entre d’altres… sent tots homes. Per desgràcia la veu de les dones ha estat silenciada durant molts anys, i les seves contribucions van ser minimitzades o excluïdes dels cercles cienífics.
esMENT recomana
un documental
Simone de Beauvoir. “No se nace mujer…” de Virginie Linhart, 2007
52 minuts per analitzar la figura d’aquesta dona, vital per comprendre el que ara entenem per igualtat de gèneres. Si vols saber per què no es neix dona, sinó que ens convertim en una. Un documental de Virginie Linhart de l’any 2007, produït per Zadig Productions en col·laboracióde Sofiber i la participació de France 5, on es commemora la publicació del “Segon sexe”, i es valora la figura de Simone de Beauvoir.
un libre
L’obra de Mary Wollstonecraft, Vindicació de los derechos de la dona (1792) editada per Bebi Fernández (2019)
“Vindicació dels drets de la dona” aborda la inclusió de la dona als principis universals de la Il·lustració, aizí com l’aplicación del principi d’igualtat, l’educació i l’emancipació dels prejudici. El primer manifest feminista revisat per una de les veus actuals més revolucionàries: Bebi. Des de la seva perspectiva única, @BebiFernández comenta el text mare del feminisme modern, Vindicació dels drets de les dones, de Mary Wollstonecraft, una relectura amb una bomba a una mà i un subratllador a l’altra.
Si encara no coneixes aquestes dones…
Mary Ainsworth (1913 – 1999)
Nascuda a Ohio, va desenvolupar una extensa i fructífera carrera. Va ser pionera en la Psicologia del Desenvolupament i possiblement sigui la més coneguda per les seves investigacions sobre el comportament dels nadons davnat la “situación estranya” i la seva contribució a la Teoria de l’Aferrament. Aquesta teoria, desenvoljupada primerament per John Bowlby, és imprescindible en qualsevol llibre introductori de psicologia del desenvolupament. Ainsworth va identificar tres estils ‘aferrament que els fills tenen amb els seus pares i els seus cuidadors.
Karen Horney (1885 – 1952)
Va ser una de les principals representants del neofreudisme, un moviment que va desafiar les convencions del psicoanàlisi tradicional i va permetre que aquesta orientació teòrica s’ampliés, especialment en el camp de la neurosi.
Horney va ser, a més, la primera dona psiquiatra que va publicar assajos sobre la salut mental femenina i a questionar els plantejaments biologicistes respecte a les diferències de gènere dels seus predecessors. És per això que és considerada la fundadora de la psicologia feminista.
Es considera que Karen Horney va ser la primera a donar un lloc absolutament decisiu a l’afecte durant la infancia. Tota la seva teoria sosté que el fet de senti-se desamparat durant els primers anys marca per complet la ment humana.
Elizabeth Loftus (1944)
És una de les psicòlogues més influents i alhora polèmiques. És famosa per les seves investigacions sobre la fiabilitat dels records reprimitos i és una figura fonamental en la psicologoa cognitiva. Amb la seva feina ha fet una enorme contribució a la psicologia i va obrir el debat en un aspecte controvertit de la psicologia i la memoria. Durant els anys 70, Loftus va publicar una colecció d’estudis influents sobre la falibilitat dels testimonis a l’àmbit judicial.
Laura Posner (1905 – 1990)
Coneguda como Laura Perls, és una de les psicòlogues més influents de este siglo d’aquest segley. Paul Goodman va desenvolupar la Terapia Gestalt als anys 40, un model terapèutic humanista-existencialista que va ser originalment dissenyat com una alternativa al psicoanálisi convencional. Els experts en terapia Gestalt utilitzen tècniques experiencials i creatives per millorar l’autoconscència, la llibertat i l’autodirecció del pacient.
Leda Cosmides (1957)
Coneguda per la seva feina pionera en el camp de la psicologia evolutiva. Va desenvolupar interès per aquest camp mentre estudiava biologia a la Universitat de Harvard, i l’any 1985 va obtenir el seu doctorat en Psicologia Cognitiva. Cosmides va ser membre del Centre d’Estudis Avançatos en Ciències del Comportament, abans de traslladar-se a la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, el 1991.
Anna Freud (1895 – 1982)
Nascuda a Viena a finals del siegloe XIX. És la filla de Sigmund Freud però, lluny de quedar-se a la seva ombra, també va ser important en la teoría que el seu pare va originar. Va ser pionera en el camp del psicoanàlisi infantil i va estendre el concepte de mecanismes de defensa que es posen en marxa per ajustar les pulsions de “l’ell” a les demandes del “superjo”.
Es va interessar especialment pels problemes de comunicació entre terapeutes. Les seves aportacions van ser eminentment pràctiques, fruit de la seva experiencia a la Clínica de Terapia Infantil de Hampstead a Londres.
Mary Whiton Calkins (1863 – 1930)
Va ser una psicòloga estatunidenca que es va conviertir en la primera dona presidenta de l’Associació Americana de Psicologia (APA). Tot igraduar-se en filosofía, es va convertir en una figura influent en el desenvolupament de la psicologia, especialment la psicologia del jo. També va formar a molts estudiants a través de la seva posició de professora al Wellesley College.
A la seva època, les dones no podien estudiar psicologia, i tot i que ella va ser convidada a algun seminari a la Universitat de Harvard, el centre es va negar a concedir-li el títol perquè ella era una dona.
Melanie Klein (1882 – 1960)
Originaria de Viena va ser una psicòloga austríaca coneguda per crear una tècnica terapèutica anomenada “Terapia del joc”. La seva intenció inicial era estudiar a l’escola de medicina, però es va convertir en una psicoanalista molt reconeguda.
Va conèixer a a Sigmund Freud per primera vegada el 1918 a la International Psychoanalytic Congress a Budapest (Hungría), i la va inspirar a escriure el seu primer article sobre el psicoanàlisi anomenat “The Development of a Child”.
Margaret Floy Washburn (1871 – 1939)
Va ser una pionera del seu temps ja que sempre serà recordada per ser la primera dona a doctorar-se en psicologia.
Va rebre el doctorat l’any 1984 i les seves contribucions a la psicologia van ser nombroses. Va passar llargs anys de la seva vida realitzant investigacions amb animals. Cal destacar que Washburn va ser la segona dona a presidir l’Asociació Americana de Psicologia (APA) després de Mary Whiton Calkins.
Brenda Milner (1918)
La neuropsicòloga Brenda Milner nascuda a Manchester és considerada com la fundadora de la neuropsicologia i és una de les figures més importants a l’estudi de la meòria. Durant 60 ayss ha contribuït al coneixement del funcionament del cervell.