Gestió emocional infantil
Després d’un estiu més curt per als nens, aquest any començaran el curs escolar una setmana abans. La data és el 5 de setembre, dia en què hi haurà la famosa tornada a l’escola. Per a molts nens i adolescents, la tornada a l’escola pot resultar un moment d’estrès i ansietat, sobretot si tenen problemes d’autoestima o de relacions socials. Hem d’estar atents als signes d’alerta que puguin manifestar.
Reprendre les classes suposa un canvi radical de les rutines. De la mateixa manera que a nosaltres ens costa tornar a la feina, i sentim una depressió post-vacacional, els més petits han de gestionar les seves emocions. Tot i que tinguin ganes de tornar a classe i reunir-se amb els seus companys, poden sentir-se sobrepassats, tristos i enfadats.
Si el teu fill presenta símptomes com a tristesa, insomni, irritabilitat, aïllament o ansietat, no dubtis a parlar amb ell per a determinar que causes estan provocant aquests símptomes i compta amb l’ajuda d’un professional, per a prevenir que el seu estat d’ànim empitjori.
El paper dels pares
A l’hora de gesionar les emocions infantils, les famílies solen penalitzar als petits quan no saben portar-ho bé. Plors, rebequeries, desobediència, crits… només indiquen que hi ha una serie de sentiments massa forts o complicats per afrontar sols.
Davant això, la via adequada no serà castigar als nens, ja que hem d’ajcompanyar-los i ajudar-los a entendre com se senten i per què. Una disputa només genera més ansietat i ràbia, sensacions que no volem fomentar. Una pista: cal paciència, ningú neix ensenyat.
L’objectiu que tenim com a pares és aconseguir que els nostres fills comprenguin i controlin les seves emocions, no que les anul·lin. Per tant, el primer pas ha de ser ajudar-lo a expressar els sentiments. Per fer-ho, els nens hauran de ser capaços d’identificar què estan sentint i el motiu pel qual se’ls proudeix aquesta sensació. Posar un nom al sentiment ajudarà a identificar què està passant.
D’altra banda, és important que els adults siguin els primers a donar exemple. Sembla un fet obvi, però ens sorprendríem de la quantitat (o total) influència que tenim sobre els infants. Com a pares, cal que mantinguem una actitud controlada, que no repressiva, en aquells moments d’enfrontar-nos a situacions estressants. Quan notem estrès, és ocasió d’explicar què i per què creiem que ens passa, de manera que identifiquem plegats l’origen del sentiment i busquem una via per calmar-nos.
Un altre factor important és procurar una tornada a la rutina progressiva. Reprendre les normes de casa i tornar als horaris que faran habitualment durant el curs. En aquests moments tota la família ha de participar: anant a comprar el material escolar, escollint les activitats extraescolars…
El més bàsic serà establir els moments de comunicació en família. Els pares han d’escoltar als fills, reforçant les actituds positives i restant importancia als aspectes negatius. Espais on poder parlar i fer un seguiment de les emocions. Els millors moments solen ser els àpats: mentre es prepara el menjar i es para la taula, s’estableix una rutina diària d’hàbits i de conversa en família.
Recorda: ser constant, tenir objectius clars del que volem aconseguir, predicar amb l’exemple, i observar les petites evolucions que va desenvolupament l’alumne i la família, ajudaran en el seu procés d’aprenentatge, tant de continguts com dels hàbits que també són requerits.
Conseqüències psicològiques per als nens
Per a molts nens i adolescents, la tornada a l’escola pot resultar un moment d’estrès i ansietat, sobretot si tenen problemes d’autoestima o de relacions socials. Hem d’estar atents als signes d’alerta que puguin manifestar. Si el teu fill presenta símptomes com a tristesa, insomni, irritabilitat, aïllament o ansietat, no dubtis a parlar amb ell per a determinar que causes estan provocant aquests símptomes i compta amb l’ajuda d’un professional, per a prevenir que el seu estat d’ànim empitjori.
La família forma part del procés d’escolarització del seu fill/a , tot i no anar a l’escola. La família està implicada en el desenvolupament acadèmic quasi com el propi alumne. Pateix quan hi ha algun examen, quan no s’organitza, quan els deures queden a última hora, etc.
Com ajuda la figura d'un psicopedagog?
Naturalment l’inici del curs escolar és aviat per descobrir si els nostres fills necessitarian ajuda o recolzament d’un psicopedagog o psicoterapeuta. Però estar atents als sentiments, comportaments i converses que tinguem amb els nens ens posarà fàcil entendre com se senten i quines son les seves necessitats.
