Terapia psicològica pel Síndrome de Down

En primer lloc, és important aclarir que el síndrome de Down no és una malaltia com a tal, sinó que es tracta d’una característica de la persona. Això significa que no existeix tractament ni cura. El què si està a les nostres mans com a professionals de la salut mental, és oferir la nostra terapia a totes aquelles persons i familiars que conviuen amb el Síndrome de Down.

El naixement d’un fill amb discapacitat mental i en concret amb la Síndrome de Down, és un esdeveniment vital de tipus agut des del punt de vista psicològic. És a dir, resulta altament estressador per als pares i la resta de la família. Així doncs, cal revisar les reaccions psicològiques i els mecanismes de defensa immediats que provoca el xoc emocional (incredulitat, ràbia i hostilitat, inutilitat i fracàs, rebuig cap al nen…), i també el procés d’acceptació funcional i de dol pel nen desitjat i no tingut que se succeeix en els mesos posteriors al diagnòstic.

Les parelles que resolen de manera adaptativa la crisi que suposa tenir un fill discapacitat maduren i s’enforteixen.

Síndrome de Down infantil

En una minoria de casos es mantenen defenses maladaptives que poden donar lloc a conseqüències negatives per a la familia i per al nen: negació de la discapacitat, sobreexigéncia, derrotisme, sobreprotecció, síndromes depressives… En qualsevol cas, predominen les actituds positives que permeten afrontar la situació d’una manera adaptiva.

Com treballar psicològicamnet el Síndrome de Down

5

Intervenció prematura i terapia educativa

5

Terapia i tractament

5

Medicació i psicoactius

5

Eines i dispositius d'assistència

Explicat això, en segon lloc ens agradaria exposar que sí és possible millorar la qualitat de vida de les persones que neixen amb aquest síndrome. Per una banda, a esMENT atenem les alteracions associades mitjançant un programa de salut i, per una altra, proveïm un entorn positiu tant afectivament com a nivell estimular. Tot plegat amb l’objectiu de poder afavorir el potencial del desenvolupament i autonomia de cada perosna.

El nombre de mneurones que realitzen la funció d’interconnexió en una persona amb Síndrome de Down és inferior a la mitjana. És degut a axiò que, per respondre als estímuls externs i consolidar aprenentatges, aquestes persones necessiten més temps. Cada persona és única, amb una aparença, personalitat i habilitats diferents.

Tal i com passa amb tolts els infants, la influència que un nen o nena amb Síndrome de Down rebi del seu entorn social i familiar construirà i contribuirà a configurar la seva capacitat emotiva i relacional. Tots aquests inputs els permetran evolucionar com a persones dins de la societat.

Característiques psicològiques i de l’aprenentatge del Síndrome de Down

5

Atenció

Dificultats en centrar i mantenir l’atenció, depenent de la seva motivació emocional.

5

CI

El Coeficient Intel·lectual sol oscil·lar entre els 40-70.

5

Memòria

Dificultats de retenció de la iformació degudes tant a les limitacions al rebre-la com a processar-la. Menys dificultats en fer les coses que en explicar-les.

5

Percepció

Processen millor lainformació visual. que l’auditiva

5

Llenguatge

Retard del llenguatge i les habilitats lingüístiques.

5

Conducta

Dificultats per desenvolupar-se en situacions socials.

Terapia prematura del psicòleg per nens amb Síndrome de Down

La importancia de destacar el treball psicològic en l’atenció prematura no implica únicament una contribució a estimular i enfortir el desenvolupament psíquic del pacient, sinó que també suposa una intervenció des de la prevenció de la salut mental.

L’objectiu del que parlem a essMENT Mataró sobre una atenció prematura pel Síndrome de Down és el següent: reduir els efectes d’una deficiència sobre el conjunt global del desenvolupament del nen. D’aquesta manera, prevenim i evitem l’aparició d’efectes secundaris o associats. A esMENT ajudem a incorporar mecanismes necessaris de compensació i adaptació a necessitats específiques de l’infant. Tot plegat sense oblidar l’entorn del nen, procurant atendre igualment a les necessitats i demandes de la seva família i entorn. enel què viu.

L’equip de professionals que treballa aesMENT oferex aquesta atenció prematura des d’una perspectiva transdisciplinar i una orientació hol·lística. Això significa que abarca tots els aspectes biopsicosocials. del nen. Com hem dit: l’infant, la seva família i el seu entorn proper. Per aconseguir aquest treball, la feina que fem a esMENT es duu a terme gràcies a una bona coordinació dels diferents enfocaments.

Recolzament psicològic Síndrome de Down

La intervenció del psicòleg resulta fonamental i es duu a terme mitjançant el treball directe amb les persones amb discapacitat, aplicant mètodes i tècniques psicoeducatives, psicoterapèutiques i reeducatives com: jocs, activitats artístiques i teràpies de diferents caires. Hi. haocasions en què el psicòleg realitza tasques d’altres especialitats, així com altres especialistes entren en territori psicològic. En general, cal treballar de forma interdisciplinar, ,multidisciplinar i transdisciplinar, sense substituir-se els uns als altres.

Això ens porta a esMENT a destacar la importància de contemplar una intervenció directa del psicòleg amb l’infant, a partir de certa edat. Una opció és la tècnica del joc. Resulta ser una eina idònia per contribuir a assolir els objectius plantejats al pacient i la seva família. El rol del psicòleg amb els nens amb Síndrome de Down ajuda a millorar les seves dificultats cognitives, la lentitud per processar, codificar i interpretar la informació. Al mateix temps, el psicòleg ofereix eines perquè l’infant pugui elaborar i oferir una resposta, prenent les decisions per sí mateix.

L’atenció prematura del Síndrome de Down contribuieix a resoldre la problemàtica CIdels processos de coneptualització, abstracció, generalització. itransferència dels aprenentatges. També es redueix. ladesorientació espaial i temporal.

Recolzament psicològic familiar

En una minoria de casos, es mantenen de manera continuada o apareixen actituds alarmants. Parlem de les actituds maladaptatives, les quals s’han de poder detectar i en el que sigui possible esmenar. Tot amb l’objectiu d’aconseguir fer una adaptació profitosa tant per als pares com per al nen.

QUAN DEMANAR AJUDA?

Tard o d’hora, la família ha de ser conscient que el nadó no es convertirà en aquelles expectatives i projectes que ells mateixos havien generat. Én conseqüència, la família ha de passar per un dol. Si no s’accepta, comprèn i se segueix endavant, podria desencadenar en difersos problemes familiars i pels fills. Enumerem situacions que són completament naturals i requereixen ajuda psicològica de professionals.

5

Dol pel fill no tingut

Sentiments de desesperança i culpa per sentir que no s’accepta el nen amb Síndrome de Down. Els sentiments es poden fer més intensos en comptes de remetre i desembocar en una depressió

5

Negació de la discapacitat

Exigència i pressió excessiva dels pares sobre el nen perquè “ha de fer el mateix que un nen normal”. Això provocarà l’aparició o l’agreujament de trastorns de la conducta del nen. 

5

Omplir un buit

Actitud sacrificada i de renúncia  ala vida per part dels pares. A la Ilarga es farà pagar cara al nen i als altres. El nen omple un buit en la vida de la família i amaga el fracàs individual o com a parella.

5

Sobreprotecció

El nen es converteix en “el rei de la casa” i se liconsenteixen coses/comportaments que es castiguen en altres fills. S’està impedint que el nen guanyi autonomia i maduri com a persona.

5

Actitud de fugida

No es parla entre els pares dels sentiments i emocions que ha provocat i provoca el nen. Tampoc no s’elabora el dol pel nen perfecte no tingut.

5

Aïllament

La família s’aïlla socialment i sol manifestar un fort rebuig cap a tot allò relacionat amb les discapacitats i les dificultats d’aprenentatge.