El Síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn del desenvolupament que porta associat una alteració neurobiològica i manifesta un conjunt de característiques mentals i de conducta que formen part dels trastorns de l’espectre autista. És el trastorn més lleu de l’espectre autista (TEA) i es diferencia de la resta de trastorns en el fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual. Tot i que no són determinants per un diagnòstic, són freqüents la falta de destresa física i un ús atípic del llenguatge. Els senyals generalment comencen a manifestar-se abans dels dos anys i, generalment, duren al llarg de tota la vida.
¿Quins indicadors hi ha per detectar el Síndrome d’Asperger?
Els comportaments més habituals que solen apuntar a un possible Síndrome d’Asperger són:
- No gaudir del contacte social i preferir eestar sol/a
- No jugar amb altres nens de la mateixa edat
- Tenir poques amistats
- Competitivitat, l’objectiu de jugar sempre és guanyar
- No tolerar la frustració, ingenuïtat, tossudesa i credulitat
- La vida es caracteritza per una rutina rigurosa, sistemàtica, el món del qui pateix l’Asperger es podria reduir a una sola afició o interès en concret
- Comportaments i interessos restringits i repetitius
- Alt grau de desconcentració en activitats de forma involuntaria
¿Quins tractaments existeixen?
El tractament pel SA es basa en una combinació de teràpies dirigides als símptomes centrals del trastorn:
- Entrenament de les habilitats socials per arribar a establir interacciones interpersonals més efectives.
- Terapia cognitivo-conductual per millorar el domini de l’estrès relacionat amb l’ansietat i les emocions incontrolades, com també per canalitzat els interessos obsessius i l’aparició de rutines repetitives.
- Teràpia farmacològica pel tractament dels trastorns que poden coexistir amb l’Asperger, com per exemple el trastorn depressiu major o el trastorn d’ansietat.
- Terapia ocupacional o terapia física pel tractament dels dèficits en la integració sensorial i en la coordinació motriu.
- Intervencions relacionades amb la comunicació social, una forma concreta de logopedia dirigia a la millora dels aspecter pragmàtics presents a la conversa habitual.
- Entrenament i recolzament familiar, especialment per aquelles tècniques conductuals que s’hauran de desenvolupar en l’entorn domèstic.
