El trastorn obsessiu-compulsiu (T.O.C) és un síndrome psiquiàtric que pertany al grup dels desordres d’ansietat i està caracteritzat per: Obsessions: són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són viscuts per la persona com pensaments…

Les persones que conviuen amb alguna persona que té un TOC tenen un paper molt important en aspectes com la detecció o el tractament del trastorn. A les persones del voltant els pot resultar estrany que algú tingui obsessions o compulsions o no pugui deixar de tenir-les, però cal fer un esforç per entendre que la persona amb un TOC, òbviament, no vol tenir uns símptomes que li poden causar tantes dificultats.

De vegades, els familiars poden participar en algunes compulsions de la persona amb un TOC o afavorir que la persona eviti certes situacions. Això és especialment freqüent en infants i adolescents. Encara que ho facin per ajudar (o per no molestar a la persona amb TOC), és important entendre que aquests comportaments empitjoren les possibilitats de millora. Es recomana comentar aquests actuacions amb el professional de la salut.

Els malalts de TOC, de trastorn obsessiu compulsiu, triguen set anys de mitjana a ser diagnosticats.

És molt fàcil detectar rituals com l’ordre o la neteja, però altres tipus de TOC que tenen a veure amb pensaments intrusos són més difícils de controlar pels propis professionals. Quan la persona té el pensament intrusiu, li genera tanta angoixa i tanta ansietat que ha de ritualitzar. No hi ha un relació de causalitat en cap dels tipus.