El què sento és normal o m’he de preocupar?

Les crisis d’angoixa, també són anomenades crisis d’ansietat o atacs de pànic.

Les crisis d’ansietat acostumen a presentar-se d’una manera brusca, més o menys sobtada, moltes vegades sense un motiu aparent. La persona ho descriu com una sensació de por intensa o terror acompanyada d’ un intens malestar corporal que li genera la sensació de mort imminent.

Durant les crisis d’ansietat es poden presentar símptomes com falta d’aire, palpitacions, suors, opressió o malestar toràcic sensació de dificultat respiratòria, inestabilitat o mareig, i acostuma a venir acompanyada d’una por intensa a morir-se, a tornar-se boig o perdre el control. Les crisis s’inicien de forma brusca i arriben a la seva màxima expressió durant els primers 10 minuts.

Aquestes crisis d’ansietat es poden presentar amb o sense Agorafòbia.

Diferenciem una emoció normal i pròpia d’una que indica alguna cosa més.

Les nostres rutines es van trencar amb la Covid-19. La pandèmia va paral·litzar la nostra activitat, el contacte social i la nostra llibertat de moviment es va veure limitada.

Aquesta situació encar pot estar tenint conseqüències en el nostre estat d’ànim, per això no hem de preocupar-nos si experimentem alguns moments de tristesa. Irratibilitat, tristor, menys paciència, sensació de frustració… són emocions lògiques, i entrar en enyorança és completament comprensible.

La por també ha estat molt present a les nostres vides, ja que la situació va ser completament nova i incerta. Encara avui tenim interrogants que poden generar-nos angoixa i desmotivació.

La sensació final que totes les persones hem experimentat és la falta de control, que pot derivar a l’angoixa. Emocions reactives que responen a la situació viscuda. Per tant, identifiquem clarament la causa d’aquestes emocions.

Quan podem parlar de les emocions que indiquen estar entrant en un trastorn o malaltia?

5

Tristesa

Quan veiem que s’intensifica i s’instaura en nosaltres, amb poques ganes de fer coses, abatuts, no trobem sentit a viure, perdem la visió de futur… Les persones ens tanquem cada cop més en nosaltres mateixos, buscant refugi. I no sempre és metafòricament, ja que pot donar-se el cas on una persona no es vegi capaç de sortir de casa, o fins i tot, de la seva pròpia habitació.

Poc a poc, ens trobem que només tenim el pensament negatiu on no som capaços de tenir visió de futur. Abans mostràvem interès per certes coses, però entant en una depressió aquest interès es perd. Ja no es troba Abans la persona era capaç d egaudir I experimentar plaer per les coses, però es veu mermat per la depressió.

La depressió no arriba de sobte i sempre ve acompanyada: despertars nocturns, dificutlats per dormir, canvi d’hàbits en l’alimentació (tant augmentar com perdre la gana)… aquest conjunt ens indica que una persona pot estar entrant en una depressió.

5

Por

Per altra banda, hem de tenir en compte l’altra emoció esmentada: la por. La por és una emoció primària Per la superviviència i cal diferenciarla del què son els trastorns d’ansietat. Tenir por davant un context d’incertesa és lògic, fins I tot per tota l’allau d’informació inmediata i massiva rebuda que ens és dificil d’integrar i digerir. Això reprecuteix en el nostre estat d’ànim.

Parlem d’ansietat quan l’individu comença a sentir símptomes com taquicàrdies, suors, malestar general, pèrdua de control, sensació d’ofeg… Davant d’aquest quadre simptomàtic, una persona comença a pensar uqe el què li està passant és terrible. Bàsicament arriba a pensar en què pot morir, pot embogir o bé que tots els símptomes físics de l’ansietat responen a una malaltia més greu. És a dir, es creu que el què seria el diagnòstic (l’ansietat) és un símptoma.

El pensament de la mort és present en els quadres de pànic.

D’avant d’aquest primer autodiagnòstic que una manteixa persona es crea, automàticament sent que augmenta exponencialment la seva percepció d’amenaça i perill. L’ansietat és l’emoció que prepara el nostre cos per afrontar, lluitar o fugir d’aquell estímul que entenem i vivim com a perillós. Si recordem les sensacions físiques explicades que indiquen que estem a punt de patir alguna malaltia més molt més greu (embogir, infart, etc) el nostre cos reacciona.

Com? Intensificant de nou les sensacions fisiques: el cor anirà més ràpid per bombejar sang més de presa i així poider lluitar o fugir. Per tant, un mateix acaba interpretant aquesta situació com una confirmació de la creença inicial: estar a punt de viure una experiència terrible. És d’aquesta manera que s’entra en un bucle. Si no es talla, acaba provocant una crisi de pànic o angoixa. Entrem en patiment, especialmetne en les primeres crisis, quan no saps què t’està passant. Aquests nivells d’ansietat són tan intensos i interfereixen tant en la vida de la persna, que poden derivar en un trastorn d’ansietat.

Ajuda davant una crisi d’ansietat

En conclusió, des d’esMENT recomanem recórrer a l’ajuda d’un professional. Si bé intentar parlar del què ens passa amb el nostre cercle de confiança (família i amics) és un molt bon primer pas, l’ajuda que poden oferir-nos és limitada. De vegades, les depressions requereixen tractament farmacològic.

El que sol ser més convenient, un cop es fa el pas i es visita un professional de la salut mental, és avaluar cada persona i combinar la teràpia farmacològica amb la teràpia psicològica. Combinar amb el tractament psicòlogic ajuda a donar pautes i eines per tallar amb aquests bulces, i permet en major brevetat sortir del a situació de pànic.