L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme (mitjançant, predominantment, l’activació del sistema nerviós simpàtic) impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Per tant és una emoció bàsica i necessària ja que permet que l’organisme es prepari per afrontar una situació de perill. Així doncs és una emoció molt important per la supervivència de qualsevol organisme. La diferència amb els animals és que l’home és capaç d’anticipar futurs perills, d’ imaginar-se situacions i per tant de reaccionar davant d’elles com si fossin reals o presents. Quan l’ansietat és excessiva perd la seva eficàcia adaptativa i ens bloqueja, llavors és quan ens trobem amb una ansietat patològica.

Si pateixes sudoració, tremolor, palpitacions, tensió muscular, mal de cap, mareig, respiració ràpida (hiperventilació), sensació d’ofec, molèsties gastrointestinals o boca seca, és possible que estiguis experimentant símptomes d’ansietat.

  • Agorafòbia. Es caracteritza per evitar espais i situacions que poden generar una reacció d’ansietat en la persona i que poden fer que se senti atrapada, sense possibilitat de fugir, com ara les aglomeracions, les botigues, els restaurants, els ascensors, etc. T’expliquem més sobre l’agorafobia aqui.
  • Atacs de pànic (crisi d’ansietat o crisi d’angoixa). Són episodis sobtats de por o malestar intensos que sovint s’acompanyen de símptomes com ara palpitacions, sudoració, tremolors, calfreds, sensació d’ofec, por a perdre el control o tornar-se boig. Aquests símptomes arriben a la màxima expressió durant els primers 10 minuts i generalment desapareixen en menys d’una hora.
  • Fòbia social. Les persones afectades per la fòbia social experimenten alts nivells d’ansietat quan es troben davant d’altres persones per por a ser jutjades negativament en sentir-se inferiors i diferents. Sovint condueix a l’aïllament social o al consum excessiu d’alcohol per desinhibir-se.
  • Fòbies específiques. Algunes situacions concretes produeixen una por intensa i persistent, com ara viatjar en avió, anar al dentista, veure sang, determinats animals, entre d’altres.
  • Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG). Fa referència a la preocupació constant i desproporcionada de la persona per situacions quotidianes durant un llarg període de temps. Comporta símptomes físics, com ara tensió muscular, insomni, cansament i irritabilitat.
      • Trastorn d’ansietat degut a una malaltia. L’ansietat és conseqüència d’un problema de salut físic, com ara la diabetis, les malalties del cor, o l’hipertiroïdisme.
      • Trastorn d’ansietat induït per substàncies. S’associa al consum, abús o dependència d’una droga.
      • Trastorn d’ansietat no especificat. Es diagnostica quan no reuneix els criteris definits per a la resta de trastorns.
      • Trastorn obsessiu-compulsiu. Les obsessions són idees o pensaments persistents que provoquen por i malestar. Per intentar controlar i neutralitzar aquestes obsessions, la persona afectada realitza comportaments repetitius i rituals anomenats compulsions. Alguns exemples de TOC són: la brutícia (obsessió) i rentar-se les mans (compulsió), i la por a un lladre (obsessió) i comprovar si la porta de casa està tancada amb clau (compulsió).
      • Trastorn per estrès posttraumàtic. Apareix com a conseqüència d’haver viscut una experiència que ha posat en risc la vida de la persona que el pateix o d’algú altre, com ara agressions, atemptats, accidents, etc. Habitualment les persones afectades reviuen la situació traumàtica en contra de la seva voluntat amb reaccions intenses d’ansietat.

      Símptomes d’ansietat

       

      No totes les persones presenten els mateixos símptomes ni els experimenten amb la mateixa intensitat. Existeixen tres tipus de símptomes que podem experimentar si estem patint d’ansietat:

      • Símptomes Psicològics: quan es té molta ansietat o por, els pensaments poden arribar a “contaminar-se” d’aquestes emocions intenses. És a dir, els pensaments poden tornar-se exageradament negatius o catastròfics fins al punt de pensar que ens passarà alguna cosa dolenta i no ho podrem controlar o que morirem. Es freqüent també pensar que els altres es facin una idea errònia del que volem dir o fer, que ens rebutgin, o que algun assumpte surti malament i fracassem. El què s’experimenta és una preocupació, por, inseguretat, inquietud, dificultats de concentració, pensaments negatius sobre un mateix, insomni, etc.
      • Símptomes Físics: les sensacions físiques normalment les genera un sistema de l’organisme (el sistema nerviós autònom) que s’activa de manera automàtica davant les situacions d’alarma. Algunes de les sensacions més freqüents són: dificultats per respirar o respirar ràpid, mareig, sequedat de la boca, acceleració del ritme cardíac, tremolors, tensió muscular, sudoració, nus a l’estómac o a la gola, inquietud motriu, etc.

       

      • Símptomes Conductuals: la persona que té un trastorn d’ansietat acostuma a fer coses que l’ajuden a rebaixar l’ansietat. Adopta el que es coneix com conductes de seguretat, és a dir, evita situacions que li generen ansietat com agafar el metro, o s’juda d’alguns trucs per rebaixar aquest malestar com anar acompanyat d’algú o portar un amulet de la bona sort. Conductes com plorar, tartamudejar, fer moviments repetitius, quedar-se paralitzat, fumar, menjar o beure en excés són sennyals quela nostra conducta s’està veient afectada per l’ansietat i convé descobrir-ne l’origen.

      L’ansietat té cura?

      L’ansietat té tractament. Sovint, el tractament que requereix l’ansietat és una combinació de psicoteràpia i medicaments, que s’apliquen de manera individualitzada segons cada pacient. L’ansietat és un dels trastorns mentals amb un índex de recuperació més ràpid, mitjançant el canvi de patrons que condueixen a la por que el provoca.

      Amb la psicoteràpia abordem l’ansietat per treballar amb l’objectiu de superar les seves conseqüències. Depenent de la naturalesa de l’ansietat, els objectius de la psicoteràpia poden variar. Un objectiu freqüent és canviar els patrons de pensament sobre aquesta qüestió determinada que desencadena en reaccions de por desproporcionades.

      A més, segons el cas de cada pacient, trobem medicaments que poden ser eficaços especialment en casos greus i perllongats. La medicació facilita el control del trastorn durant la psicoteràpia. Com sabeu, la medicació sempre la prescriu i regula un metge psiquiatra.