El trastorn bipolar es una malaltia que cursa amb fases on la simptomatologia principal és l’eufòria (sentit de grandesa, de veure’s capaç de qualsevol cosa), hiperactivitat, , verborrea (parlar en excés), i acostuma a acompanyar-se amb alteracions de la son i la gana (augment o disminució). Aquesta fase que s’anomena mania o hipomania, en funció de la seva intensitat, s’ alterna amb fases depressives caracteritzades per símptomes com pèrdua d’interès cap a activitats que realitzava anteriorment, falta de concentració, apatia, tristesa, i acostuma a anar acompanyada també d’ alteracions de la son i de la gana.

Alguns pacients presenten fases mixtes en les que ses donen tant símptomes de depressió com símptomes d’eufòria.

Aquest trastorn es tracta amb fàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim (ex: liti…) que regulen les transicions de les temporades maníaques a les depressives i viceversa, així com psicoteràpia encaminada a conèixer la malaltia per tal d’evitar el deteriorament social, laboral que suposen aquests canvis en l’estat d’ànim. Aquests canvis poden arribar a ser tant bruscos que és necessari l’ingrés hospitalari per tal d’estabilitzar-ne la clínica.